Tarragona a mitjans del s. XIX viu una època de transformacions en què la modernització del port, l'expansió comercial i l'eixamplament urbà marcaran les pautes del creixement econòmic, demogràfic i cultural de la ciutat. Els serveis municipals i, en el marc de la seguretat ciutadana, el servei d’extinció d’incendis, són conseqüència i alhora indicatiu de la pròpia evolució de la ciutat.El 21 de desembre de 1858 el Ple de l'Ajuntament de Tarragona aprovava el del Proyecto de reglamento para la Compañia de Bomberos que trata de instalarse en la Ciudad de Tarragona. Aquest document esdevingué un punt d’inflexió en el llarg procés que des de 1835 havia engegat el consistori tarragoní per tal de prevenir la ciutat i els ciutadans contra calamitats del foc descontrolat. Significava el tret de sortida oficial per a la formació, en base al mateix, d’una companya de bombers que estaria plenament operativa a partir de 1863.
Tanmateix, aquesta primera companyia veurà la seva continuïtat estroncada pels volts de 1874, a causa de la desatenció institucional d’una base de finançament poc sòlida. No serà fins el 1887 que, de la mà del prolífic arquitecte Ramon Salas i Ricomà, el Cos de Bombers de Tarragona iniciarà una etapa cap a la plena consolidació. Així, a inicis del s. XX destaca la gran activitat del Cos, tant pel que fa a emergències i reforços preventius, com a participació ciutadana, ja que els bombers es trobaran plenament integrats en la vida pública de la ciutat.A través de diverses reorganitzacions i encara amb nombroses deficiències, les dues seccions que generalment formaven la companyia assoliren l’estabilització al nou parc de l’edifici de les antigues peixateries, al carrer Cos del Bou, el qual ja estaria condicionat específicament per allotjar el servei contra incendis. Des d’aquí, els bombers veurien l’arribada d’innovacions que afavoririen la immediatesa en la prestació del seu servei: el telèfon i l’automòbil, que substituiria progressivament els antics carros i carretons per cotxes i cisternes motoritzades.
Aquests avenços permetran millorar l’eficàcia en les intervencions que, cada vegada més, s’aniran diversificant, més enllà de les xemeneies, vivendes, comerços i petites indústries que imperaven fins llavors.El període de la IIa República, tan agitat políticament, significà noves reformes en el Cos que, no obstant, es veuran estroncades amb l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl•lic, i desprès de l’astorament inicial, el Cos de Bombers formarà part de la Defensa Passiva de Tarragona.
Amb aquest rol i l’enorme trasbals que suposaren els brutals bombardeigs aeris sobre la ciutat, les emergències es multiplicaren i la companyia de bombers hagué de desenvolupar una activitat febril en l’extinció d’incendis, auxili de ferits i desenrunament de cases, contribuint així a preservar cert ordre en la vida quotidiana de la rereguarda tarragonina.
Acabat el conflicte el gener de 1939, Tarragona entra en la postguerra amb un Cos de bombers disminuït i desestructurat. La reposició del fins llavors arquitecte municipal i director de la companyia, Josep Maria Pujos de Barberà, segurament afavorí el continuisme inicial, basat en el darrer reglament de 1935. Tanmateix, la companyia no escapà a l’aparell repressiu franquista i patí la depuració de diversos dels seus components.A partir d’aquí i dins el context del règim franquista el Cos de bombers, així com el conjunt dels serveis municipals, es veurà immers en un progressiu procés de reorganització i modernització que culminarà amb la renovació del parc de vehicles i la progressiva professionalització de la plantilla. Tot plegat en una nova època de transformacions a Tarragona, amb l’allau immigratori afavorit pel procés d’industrialització dels anys seixanta, factors aquests que suposaven nous reptes per l’Ajuntament i nous paràmetres d’actuació per als serveis de seguretat ciutadana.
Finalment, i després de tot aquest recorregut com a servei municipal d’extinció d’incendis, en la dècada dels vuitanta s’acordà el traspàs de competències a la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, el Cos municipal de bombers de Tarragona passava a ser Parc de Bombers de Tarragona, integrat en el marc molt més ampli que suposava la xarxa de la Direcció General de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvaments, dins la conselleria de Governació.150 anys desprès de la seva gestació, els bombers de Tarragona, amb les seves especificitats i condicionants geogràfics, comparteixen l’esdevenir amb el conjunt de bombers de la Generalitat, i ara dins del parc del polígon Francolí, es troben més preparats que mai per donar cobertura a bona part del territori del Camp, superant anualment les dues mil vuit centes intervencions.
Pep Farré Sanfeliu. Bomber de primera, Historiador.
