

El 21 de desembre de 1858 el Ple de l'Ajuntament de Tarragona aprovava el del Proyecto de reglamento para la Compañia de Bomberos que trata de instalarse en la Ciudad de Tarragona. Aquest document esdevingué un punt d’inflexió en el llarg procés que des de 1835 havia engegat el consistori tarragoní per tal de prevenir la ciutat i els ciutadans contra calamitats del foc descontrolat. Significava el tret de sortida oficial per a la formació, en base al mateix, d’una companya de bombers que estaria plenament operativa a partir de 1863.
A través de diverses reorganitzacions i encara amb nombroses deficiències, les dues seccions que generalment formaven la companyia assoliren l’estabilització al nou parc de l’edifici de les antigues peixateries, al carrer Cos del Bou, el qual ja estaria condicionat específicament per allotjar el servei contra incendis. Des d’aquí, els bombers veurien l’arribada d’innovacions que afavoririen la immediatesa en la prestació del seu servei: el telèfon i l’automòbil, que substituiria progressivament els antics carros i carretons per cotxes i cisternes motoritzades.
El període de la IIa República, tan agitat políticament, significà noves reformes en el Cos que, no obstant, es veuran estroncades amb l’adveniment de la Guerra Civil Espanyola. Durant el conflicte bèl•lic, i desprès de l’astorament inicial, el Cos de Bombers formarà part de la Defensa Passiva de Tarragona.
Amb aquest rol i l’enorme trasbals que suposaren els brutals bombardeigs aeris sobre la ciutat, les emergències es multiplicaren i la companyia de bombers hagué de desenvolupar una activitat febril en l’extinció d’incendis, auxili de ferits i desenrunament de cases, contribuint així a preservar cert ordre en la vida quotidiana de la rereguarda tarragonina.
A partir d’aquí i dins el context del règim franquista el Cos de bombers, així com el conjunt dels serveis municipals, es veurà immers en un progressiu procés de reorganització i modernització que culminarà amb la renovació del parc de vehicles i la progressiva professionalització de la plantilla. Tot plegat en una nova època de transformacions a Tarragona, amb l’allau immigratori afavorit pel procés d’industrialització dels anys seixanta, factors aquests que suposaven nous reptes per l’Ajuntament i nous paràmetres d’actuació per als serveis de seguretat ciutadana.
150 anys desprès de la seva gestació, els bombers de Tarragona, amb les seves especificitats i condicionants geogràfics, comparteixen l’esdevenir amb el conjunt de bombers de la Generalitat, i ara dins del parc del polígon Francolí, es troben més preparats que mai per donar cobertura a bona part del territori del Camp, superant anualment les dues mil vuit centes intervencions.

Pep Farré Sanfeliu. Bomber de primera, Historiador.